Per què és important professionalitzar la comunicació?

S’ha parlat molt de la decisió del Govern de la Generalitat de designar com a portaveu a una professional de la comunicació, la periodista Patricia Plaja.

No és una decisió pionera perquè ja hi havia hagut, en altres ocasions, un/a periodista com a portaveu (el 2007, amb José Montilla, va ser Aurora Massip) però sí que ha tornat a posar sobre la taula la importància, o no, de professionalitzar la comunicació d’una institució o empresa.

Com a part del gremi, s’endevina aviat la meva posició al respecte però permeteu-me desgranar avantatges i inconvenients:

Com a avantatges:

• Coneixement del sector i del seu funcionament. Un professional de la comunicació coneix el funcionament del sector i els agents que en formen part. Té cares i noms de periodistes i mitjans i en coneix les característiques de cadascun.
• Mateix llenguatge i esquema mental amb els periodistes. Desxifra l’actualitat i les preguntes dels periodistes des d’un esquema mental similar i en comparteix el llenguatge. D’aquesta manera, li és molt més fàcil donar una resposta adequada tant per la institució com pel periodista (a vegades no ho és pel periodista, però el professional de la comunicació ho sap).
• El tempo de la informació. Coneix la necessitat d’immediatesa que tenen els periodistes i el valor d’immediatesa que ha tenir una informació perquè funcioni. Així, pot contrastar aquesta necessitat amb la possible (i probable) lentitud de les institucions i dels seus representats.
• Detecció d’oportunitats informatives. Aquest és un aspecte molt important i totalment desconegut per a persones de perfil no comunicatiu. Saber detectar els aspectes clau d’una bona iniciativa i saber com i quan comunicar-la perquè es tingui un bon impacte és potestat dels professionals de la comunicació.
• Cohesió de la institució/empresa. La comunicació és transversal en tots els departaments. Tenir una figura que en vetlli permet oferir una visió molt més cohesionada.
• Extra de professionalitat. Tot comunica i la forma que una institució té d’atendre les peticions informatives o de planejar un acte de comunicació, també. Si és professional, es comunica professionalitat. Si no, es comunica una altra cosa.

Com a inconvenients:

• Despesa extra. Comptar amb un professional de la comunicació pot suposar una despesa afegida si no es compta amb aquest perfil dins la institució o empresa i s’ha d’externalitzar o contractar. Si es creu en la comunicació, això no hauria de ser un problema.
• La comunicació no són matemàtiques. Cal tenir clar que per molt professional que sigui la persona, la comunicació no són matemàtiques, és a dir, que no es pot controlar tot i tot no sortirà com estigui previst. En la transmissió de qualsevol missatge, hi intervenen molts factors totalment aliens a la institució i al propi professional, com la intenció dels receptors, el seu moment vital i el seu esquema mental particular, la coexistència d’altres missatges de més o menys importància, informacions que escapen a qualsevol control, com són els accidents, interessos diversos ...

La veritat és que, en l’àmbit polític, exercir de portaveu té algunes dificultats afegides perquè la comunicació política és una parcel·la molt particular.

La comunicació política se sol basar, generalment (i malauradament), en declaracions, estant molt lligada al que van dient els diferents representants polítics, a través de totes les plataformes existents (compte amb les xarxes socials, els tuits generen notícies!). Per això, la portaveu s’haurà d’enfrontar més a preguntes vinculades a l’actualitat política, i no tant als acords de Govern, i tenir cintura per no entrar en especulacions polítiques.

Sense dubte, és un gran repte! Però, també, una oportunitat per tot el sector per posar en valor la figura del professional de la comunicació.

Professionalitzar les xarxes socials és un altre tema a tractar, però ho deixo per articles posteriors.