Una habilitat que s’entrena
L’habilitat de parlar en públic és una habilitat que s’entrena. Sí, com anar en bicicleta o practicar un esport.
Tots tenim punts forts de comunicació a l’hora d’expressar-nos i també alguns punts febles, però la clau està en identificar-los per ser-ne conscients i emfasitzar les fortaleses en aquells moments que necessitem estar brillants en la nostra oratòria o, en el cas dels punts flacs, per corregir-los i oferir solucions pràctiques.
Tenir un bon to de veu o un gestual que acompanya el que expressem de paraula són bones eines per ser un bon orador, però, en cas contrari, es pot entrenar el to per aconseguir transmetre la percepció desitjada i potenciar el gestual per donar-li força comunicativa. Passa el mateix si la velocitat a l’hora de parlar és molt lenta o massa ràpida, perquè hi ha algunes tècniques comunicatives que ajuden a tenir un ritme de parla adequat i amè. Aquests serien alguns exemples d’elements i factors de comunicació no verbal que influeixen en la nostra manera de comunicar, però també podríem parlar de la intensitat, de la mirada, de l’expressió facial o de la postura corporal. Tots ells, elements que s’han de tenir en compte per fer una bona exposició oral i que s’entrenen per millorar-los i incorporar-los a la posada en escena aconseguint, així, una comunicació molt més efectiva.
Experts en comunicació no verbal apunten que aquesta té una influència del 93%, versus el 7% de la comunicació verbal. I què s’acostuma a fer quan es prepara una intervenció pública? M’atreviria a dir que gairebé el 100% del temps de preparació es dedica al discurs i a l’elecció acurada de les paraules en detriment de com expressar-les. Sí, tindrem un relat de màxima qualitat, però si després no el sabem transmetre, és a dir, no li posem uns bons elements de comunicació no verbal, de res servirà tot el que s’ha preparat perquè no haurem captat l’atenció de l’audiència. És imprescindible preparar, en paral·lel, la comunicació no verbal, sent conscients que si s’entrena aquells punts febles es milloren i s’incorporen al nostre nou estil de comunicar.
Però què passa amb el 7% que correspon a la comunicació verbal o, més ben dit, a la qualitat del discurs? Una de les claus perquè el discurs sigui efectiu és que sigui estructurat. Tinguem-ho ben present: la comunicació és ordre, i l’aconseguirem, abans de res, amb estructura, acompanyada de frases curtes, vocabulari entenedor, senzill i sense tecnicismes. També és molt recomanable que els missatges estiguin il·lustrats amb exemples i anècdotes amb les quals l’audiència s’hi pugui sentir identificada. Perquè fer-se entendre és el primer requisit per convèncer.
Per parlar bé en públic s’han de dominar unes eines i tècniques que s’aprenen però, sobretot, és una habilitat que sí, s’entrena! T’hi apuntes?
