La comunicació com a eina per gestionar la incertesa
L’arribada de la COVID-19 ho ha capgirat tot i, de moment, no sembla que s’aturi. La pandèmia ens obliga, com a societat, a viure en un canvi constant, en un entorn que es transforma d’un dia per l’altre. Estem immersos en un context d’incertesa amb el qual hem de procurar saber conviure. Hi hem de fer front no només les persones, a nivell individual, sinó també les empreses i les institucions.
La d’ara és una situació que no havíem viscut mai i que ens posa al davant reptes que no havíem hagut de superar abans. Després d’una primera fase, s’obre ara una segona onada, amb noves mesures que afecten tothom, amb empreses que s’han vist obligades a tancar durant uns dies o, fins i tot, per sempre.
La incertesa és, doncs, un dels aspectes que hem de saber gestionar en el context actual. I per això, i amb l’objectiu de donar confiança i seguretat, moltes empreses han dissenyat i implementat mesures i protocols específics per fer front a aquesta situació canviant a la qual feia referència, adaptant no només les formes de treball, sinó també els propis espais físics i la manera d’actuar en diferents escenaris. Com us podeu imaginar, no n’hi prou amb fer-ho: cal comunicar-ho, fer-ho entenedor i assegurar que aquesta informació arribi a tothom.
A més, és convenient, en un moment com el que estem vivint, anar al fons de la qüestió: la seguretat i la salut de les persones, que s’ha convertit en la principal prioritat. També per l’empresa. Cal ser responsables, doncs, a nivell individual i corporatiu pel bé del conjunt de la societat. Hi ha una afirmació que els professionals de la comunicació tenim ben present: tot comunica. Tot.
Com contribuïm en el nostre dia a dia a reduir l’impacte d’aquesta segona onada? Quines mesures de protecció prenem? Distància, mans i mascareta, s’ha convertit en la trilogia imprescindible, però ho apliquem sempre? Cal que els equips de les empreses ho tinguin ben clar internament, però també els nostres clients i la resta dels nostres grups d’interès. I és aquí on les nostres accions i el nostre exemple ens defineixen i parlen per nosaltres.
Afegeixo una última reflexió: estem en un moment en què la Responsabilitat Social Corporativa s’està convertint en un puntal de les empreses com a fórmula per retornar valor a la societat. No oblidem, doncs, que aquesta RSC comença per nosaltres mateixos, actuant segons la realitat social que vivim, remant en la mateixa direcció.
La comunicació va ser clau durant el confinament i la represa de l’activitat. No en dubteu que ho serà, encara més, a partir d’ara. Hem de conviure en un entorn insegur, i n’estic convençuda que només una comunicació ben treballada i eficaç farà menys incert el dia a dia. La millor comunicació és aquella que aconsegueix generar confiança. I, avui, és del que n’estem més faltats.
