La consultoria de comunicació. I això què és?
Fa 7 anys que em dedico a la consultoria de comunicació i, a hores d’ara, juraria que el meu entorn familiar i d’amistats encara no sabria explicar en què consisteix la meva feina. Tenint en compte això, no està de més dedicar un post a intentar aclarir-ho per a tots els públics.
L’assessoria en comunicació engloba molts aspectes. No se centra en una tasca concreta, sinó que sol abraçar tota l’activitat d’una empresa o institució de forma transversal, partint de la base que tot comunica. Hi ha aspectes més fàcils d’atorgar a aqueta parcel·la, com la redacció de notes informatives per enviar als mitjans de comunicació o la relació amb els periodistes però n’hi ha moltes altres que poden estar incloses a partir de les capacitats professionals o interessos del consultor/a. Un exemple és la gestió de les xarxes socials (més atribuïda al community manager), l’elaboració de discursos, l’organització d’esdeveniments o la formació en comunicació. Tot plegat, en un univers de capacitats que és fàcil barrejar si es mira des de fora i, sobretot, des d’àmbits allunyats a la comunicació.
A aquesta confusió intrínseca de la professió, s’hi afegeix el recel d’alguns companys periodistes que treballen als mitjans de comunicació pel fet d’estar “a l’altre costat”, com si això suposés voler enganyar-los.
Un/a consultor/a en comunicació sol tenir dues branques de formació base: periodisme o publicitat i relacions públiques. Sobre aquest primer esglaó s’hi sumen especialitats concretes per abraçar les diverses necessitats però, sobretot, s’hi ha d’afegir la capacitat d’assessorar. I assessorar no vol dir ser especialista en tot ni tenir totes les respostes però sí ser capaç de donar resposta a tots (o gairebé tots) els dubtes i consultar les millors fons per aportar solucions fonamentades als problemes o reptes, partint de la base que la comunicació no són matemàtiques.
La consultoria de comunicació és un servei intangible que, des de fora, costa de valorar. Necessita un ingredient bàsic, la confiança, i un cert recorregut d’arrencada precisament perquè la confiança no s’obté d’un dia per l’altre. Però... quan s’obté i la relació flueix, sorgeix la màgia i es poden aconseguir sinèrgies molt interessants i valuoses!
