Lliçons de comunicació i de vida
La comunicació no són matemàtiques. No és una ciència exacta ni precisa. A vegades unes estratègies poden funcionar millor o pitjor i els motius reals els podem suposar però estarem lluny de conèixer-los amb seguretat total. La percepció, la subjectivitat i el moment, entre altres múltiples factors, hi juguen el seu paper i no es poden controlar, almenys, al 100%.
La vida també és així. La vida és moviment i evolució constant. I és important saber-se adaptar a les diferents situacions, algunes buscades, altres no tant i d’altres, totalment inesperades.
Per això, sempre he pensat que dedicar-se al món del periodisme i de la comunicació et dona una determinada visió de la vida que jo considero molt útil. Et porta a fer-te preguntes constants, a no tenir por a demanar informació i a dir que alguna cosa no s’entén. A buscar informació, a contrastar-la, a no refiar-te d’una primera impressió, a conèixer històries fascinants i d’altres de no tant, a parlar amb gent molt diferent de sectors molt diferents. A saber extreure allò rellevant d’allò que no ho és tant. A sintetitzar (la dificultat està en resumir, no en escriure). A ser pedagògics i clars amb temes complexes. A treballar la veu i la posada en escena o a estar sempre connectats en l'actualitat.
Tot això que aplico en els meus més de 15 anys de carrera professional en el sector de la comunicació, per mi, són lliçons de vida.
Considero molt important tenir en compte la comunicació en tots els aspectes de la nostra vida professional i personal. A nivell professional, sempre l’he vist com una assignatura totalment transversal a qualsevol empresa o projecte. La comunicació aporta claredat, ordre, rellevància, notorietat i, fins i tot, prestigi. Si es comunica bé i, a més, en un format bonic, ens queda rodó i, sobretot, s’aconsegueix una efectivitat superior.
Per això sempre recomano tenir en compte la vessant comunicativa, a través del suport d’una agència de comunicació o d’una persona o equip de persones que puguin fer un assessorament adequat. La comunicació té un llenguatge i unes claus pròpies tot i que, massa sovint, és una àrea en què tothom s’atreveix a posar-hi lleis. Només hi ha un ingredient imprescindible perquè la relació entre ambdues dues parts, assessorat i assessor, funcioni: la confiança.
Espero haver transmès aquesta confiança necessària a tots els clients que he portat al llarg d’aquests 7 anys de dedicació professional a Undatia Comunicació. Aquest mes de juny hi finalitzo una etapa i començo un nou projecte que, d’entrada, aquest ingredient bàsic el té assegurat.
Llarga vida a la comunicació!
